Censos, homenatges i juraments

Si la documentació de l'edat mitjana moltes vegades és poca i insuficient, quan un busca informació sobre un cognom minoritari dins una zona fronterera (entre la zona morisca interior i la mar oberta als pirates del nord d'Africa) com la que era en aquells temps la nostra vila, encara és fa més difícil trobar alguna dada. I més encara quan es depén de la bibliografia que va traient a la llum notícies del passat. Per això són importants, fins el moment en que es posaren al dia els llibres parroquials, els processos burocràtics tant monetaris (censos), com de vassallatge (homenatges i juraments) en els que es feren constar tots,o almenys la majoria, dels habitants de la vila.

Encara que no referenciada a Benissa i sense estar tampoc en cap llistat, no voldria deixar de recordar la primera notícia d'un Ibáñez/Ivànyes, que comentava en la l'entrada anterior. Tocant vores del terme del Castell de Calp, la unitat administrativa que englobava els llocs de Benissa, Teulada i Calp, el 1271 Jaume I donava unes terres en El Cau (actual terme de Llíber) a Domènec Ivànyes (1). Seria emocionant que aquest siguera el precursor de tota la nissaga. Però la veritat és que, a banda de perdre's el seu rastre en la història, hi ha massa incògnites. No sabem si prengué possessió efectiva i en persona dels camps assignats, ni si va tindre descendència, o si ell o aquesta es va desplaçar cap al llocs cristians més pròxims, la nostra vila. Siga com siga ací queda.

L'escassesa de fonts històriques, per ara, ens farà esperar fins el 1381. La data en la qual es redactà la més antiga i completa nòmina de pobladors de la benissa del moment, la de la recaptació de l'impost del morabatí del 1381 (ARV, Mestre Racional 12163, f. 15v-17v). Dins d'ella, en l'apartat de contribuents amb menys de 2000 sous de renda apareix un Yvànyes Xiquo.
El veritable primer avantpassat de tots el Ibáñez/Ivànyes del poble? Sobre aquest punt hi ha controvèrsia entre els diferents autors (2, 3, 4, 5) i jo mateix. Uns directament l'obvien, no ho reflexen en els seus llistats de cap manera, sense donar més explicacions. Altres sí que el transcriuen com a Yvanyes Xiquo, i veuen en ell el cognom Ibáñez/Ivànyes. I a mi, m'agrada pensar que és el meu avantpassat, però també em ve un dubte molt gran. I si estiguérem davant un Yvànyes que en realitat fora un Jaume, a l'estil d'aquell del llibre de la Cort de de Justicia de Cocentàina (mireu etimologia)? També a Teulada hi hagué el 1404 un Ivanyes Gil, al que li foren embargats uns bens el 8 de desembre d'eixe any (ARV, Mestre Racional 9568, f.173v-174r).
Quins dubtes i quanta poca certesa!
I el “xiquo”? Probablement fa referència a què és el fill d'un altre Ivànyes o Jaume, és el “xicó”. No és molt corrent però aquest cognom apareix alguna volta en documents de l'època i posteriors. O tal vegada, i simplement, un cognom "per se"?

La pregunta que ens queda, sempre pensant en la segona opció, i que segurament mai no podrem respondre, és: ja existia un Yvànyes “pare” a Benissa o este Xiquo Yvànyes va vindre d'un altre poble? En este últim cas, el més probable és que ho fera des de Xàbia (recordem els tres caps de família del 1381) o Gandía (dos caps de família el 1373) (3) i qui sap si este fóra uns dels tants nous habitants de la pobla de Ifac, vingut des de ves tu a saber, que es refugiaren a Benissa després de la seua desfeta com a conseqüència de la Guerra dels dos Peres (1359).

Yvànyes Xiquo 1381 (ARV, MR 12163, f. 17r)     

                             

El 1405 ens dona un nou llistat  (5) en el que no trobem el nostre cognom i tampoc molts altres. Es tracta d'un llistat molt parcial en el que es veu que hi hagué una assistència curta a la crida en els tres pobles del Terme de Calp per assistir a un consell a Benissa.

Haurem d'esperar quasi un segle per tenir un nou llistat complet. El 10 de juny de 1498 es reunien en consell general els seus habitants per a, com diríem ara, refinanciar el deute local o censals, on estigué present Bertomeu Ivànyes (5). Sense cap dubte, no com els d'abans, el primer Ibáñez/Ivànyes de Benissa identificable com a tal.

El 19 de novembre de 1522, 24 anys després, en el consell general amb motiu de la presa de possessió per part de Rodrigo de Palafox i Mendoza de la Baronia de Calp no trobem (5) cap individu amb el cognom. Podríem pensar en un trencament de la línia, però el més probable és que fóra un problema d'absentisme o de falta d'individus majors de 15 anys (requisit necessari per assistir-hi). Dos anys més tard, en un altre consell general dins dels conflictes successoris entre els membres de la família Palafox, sí que està present Anthoni Yvànyes. També apareixerà en el de 1533, pel mateix motiu. I de nou en el de 1583, per a carregar un censal sobre la vila per a comprar queviures (5). No podem saber si en tots estos consells es parlava de la mateixa persona, si fóra així en 1583 tindria aproximadament uns 81 anys (si tenim en compte que per assistir-hi un havia de ser major de 15 anys), una edat en principi prou avançada per a l'època. Però, el fet que el mateix any declarara en un  plet entre Benissa i Calp (2) un Pere Ivànyes de 72 anys, llaurador, ens confirmaria la possibilitat que fóra la mateixa persona. Ja que el més vell de la casa o família seria l'encarregat de comparéixer als consells.

Bibliografia:

(1) BURNS, Robert Ignatius, Diplomatarium IV, Princeton University Press, 2007, p. 219

(2) CARDONA IVARS, Joan Josep, El cognoms i malnoms de Benissa, Benissa, 1998, p. 21, p. 114-115.

(3) GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, Els fundadors del Regne de València, València, 1999, Vol I p. 419, Vol II p. 513-514.

(4) IVARS CERVERA, Joan, Onomàstica del terme del Castell de Calp a finals del segle XIV, Actes del XIV Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, 1991, p. 107-108.

(5) MONTSERRAT CERVERA, Miguel, Benissa desde la conquista a la expulsión (1238-1608), 2005, p. 143, 149, 224, 246, 250, 259.